El Sexenni de Morella. De sis en sis anys

EL SEXENNI DE MORELLA
canalnordvídeo / Morella / divendres, 22 de juny de 2012

Cada sis anys el poble de Morella renova el Vot Solemne que els seus avantpassats del segle XVII van fer p√ļblic a la Casa de la Vila el 14 de febrer de 1673 pel que prometien celebrar nou dies de festa, en tot temps i de sis en sis anys, per a donar gr√†cies a la Nostra Senyora la Verge de Vallivana pels favors rebuts. √Čs el Sexenni, una cita que marca la vida en aquesta xicoteta ciutat.

La silueta de la ciutat de Morella, amb el seu skyline que poc ha canviat des de la prehistòria, presideix majestuosament la comarca dels Ports, a l’interior de la província de Castelló, al nord de la Comunitat Valenciana. Una illa de pedra que flota envoltada de muralles.

Cada sis anys els Torneros, els joves Llauradors, els xiquets dels Arts i Oficis, els Teixidors i les Gitanetes ixen pels carrers lluint peculiars indument√†ries amb segles d‚Äôhist√≤ria i ballant contents per poder, una vegada mńós, continuar amb el vot solemne que els morellans del 1673 van fer-li a la patrona.

El vot sexennal ńós un comprom√≠s amb el cel. Una plaga de pesta assolava la poblaci√≥ i, plens de fe, els morellans decidiren buscar ajut div√≠ en la patrona. Un vot amb el qual es prometien unes festes cada sis anys a la mareded√©u de Vallivana a canvi de curar als malats. El miracle del segle disset ha esdevingut la festa d’avui en dia. Nou dies en que Morella agraeix, m√©s de tres segles despr√©s -i que s’han vingut celebrant de forma pr√†cticament ininterrompuda-, que Vallivana canviara el fatal dest√≠ de la localitat,

A mitjans d’agost, i a peu, es recorren els 50 quil√≤metres que separen a Morella del santuari de Vallivana. Es baixa amb fe per tal de pujar la imatge mariana que protagonitza l’etern agra√Įment. La hist√≤ria renaix i, com es va fer m√©s de tres-cents anys abans, Maria de Vallivana torna per a seguir cuidant dels seus fills.

Tot el poble, fins i tot aquells m√©s descreguts, la esperen. M√ļsica, danses, indument√†ries medievals i quadres costumistes recorreran els carrers engalanats. Uns adorns que nom√©s es saben fer dintre de les muralles i que estan basats en el paper. Preparar-ho costa un any de feina di√†ria.

No hi ha casa que no treballe per al Sexenni. Cada vesprada i cada nit els ve√Įns, agrupats per carrers, van a treballar el paper amb una t√®cnica genu√Įnament morellana creada dintre de les muralles. El que resultar√† d’aquesta feina s√≥n impressionants tapissos de paper arrissat que guarniran els carrers per on ha de passar la mareded√©u de Vallivana.

Un treball que ja s’assaja un any abans en L’Anunci. Eixe dia es proclama als quatre vents que Morella es posa a treballar de valent per amanir el Sexenni de l’any seg√ľent. Per√≤ abans de la feina, es produeix un esclat de festa on tot √©s de paper.

Es tracta d’una artesania que ha sobreviscut a trav√©s del temps i que cada sis anys ment√© i renova la hist√≤ric col.lectiva.

Les Festes Sexennals conserven tota la seua ess√®ncia i la organitzaci√≥ medieval. Si b√© el treball de doblar, tallar, arrissar i entapissar es fa des dels ve√Įns de cadasc√ļn dels carrers, la resta de la festa s’organitza per gremis. S√≥n ells els que aporten els diferents elements del retaule. Danses de ritme content organitzades per la Vila, els artesans, els agricultors i ramaders, els comerciants o tamb√© els m√©s recents, com els joves, els majors o els morellans que no viuen a la ciutat.

Els xiquets i xiquetes llauradors, amb coloristes gal.les i passos de ball cargolats. Les Gitanetes, plenes de gr√†cia, i que ballen en cercles entrella√ßant cintes de colors. Els xiquets que escenifiquen vells oficis i artesanies, que porten les seues eines caracter√≠stiques. Els menuts teixidors, que vesteixen i desvesteixen revivint un dels oficis amb major tradici√≥ a Morella. La Corroquina, que “est√† mala i que el corroqu√≠ no la vol”, un ball t√≠pic morell√† que resorbueix pel Sexenni.

El Carro Triomfant, amb la llum dels innocents √†ngels. Les Miraverges, que representen les onze mil m√†rtirs de Col√≤nia. Les Santes i m√†rtirs, amb les palmes a la m√†. Les Hero√Įnes b√≠bliques, que representen hist√≤ries femenines de la B√≠blia, amb la Reina Esther com a protagonista.

I els Torneros. La m√©s espectacular i dif√≠cil de les danses, reservada per als joves que acaben de fer -o que faran en poc- els 18 anys. Amb una indument√†ria de record florent√≠ desfilen, ballen i salten vells passos d’origen medieval.

L’alegria per la salut que va portar Vallivana a Morella es completa amb les cabrioles dels Volantins, els versos del Sant Miquel que ix de la taronja o els conventets de monges i frares que demanen perretes per a seguir cantant l’Ave Mari Stela.

Nou dies que es repeteixen cada sis anys des del segle disset i que marquen el transc√≥rrer i les il¬∑lusions d’un poble marcat pel cicle sexennal.

Unes festes que atrapen a morellans i visitants i que intensifiquen la indescriptible bellessa de Morella. Un lloc on la hist√≤ria es sent en cada pedra. En els carrers, cases i palaus. En l’esgl√©sia, centre dels seus monuments. En les muralles i el castell.

I sobretot, la hist√≤ria, el passat i el futur que s’entreveu en el cor de la seua gent.

ACTUALIDAD

.“Els Ports, √©s aut√®ntic” lanzar√° su nueva web el 28 de abril

"ELS PORTS, √ČS AUT√ąNTIC"

La nueva marca turística de la comarca de Els Ports ha difundido los encantos de la zona con un vídeo que está teniendo una gran repercusión en redes sociales


.Els Ports, Matarranya y la Terra Alta se promocionan conjuntamente

EDICI√ďN PRIMAVERA 2017

Ya se ha publicado la edici√≥n de primavera 2017 del diario de promoci√≥n y difusi√≥n tur√≠stica ‚ÄúQue hacer‚ÄĚ, que se reparte sobre todo por la costa


.“Los pueblos m√°s Bonitos” en la Comunidad Valenciana prev√©n un alto repunte de visitantes en Semana Santa

MORELLA, CALACEITE O VALDERROBRES, ENTRE ELLOS

El a√Īo pasado, la Comunidad alcanz√≥ el mayor porcentaje de ocupaci√≥n hotelera desde 2002


CREADORES

.L’√ļltim artes√† de la manta morellana

EN V√ćDEO

L’artesania de les mantes morellanes ha portat el nom de la capital dels Ports arreu del món i, actualment, pràcticament només queda una persona que en fa a mà


.Una nit amb Alberedes 52, el grup de fotografia nocturna dels Ports

EN V√ćDEO

La comarca dels Ports compta amb un grup de fot√≤grafs que s’estan especialitzant en una curiosa t√®cnica de fotografia nocturna


.“Galeria 22” a La Freixneda

EN V√ćDEO

Un nou espai cultural d’aquesta localitat del Matarranya