Cada sis anys el poble de Morella renova el Vot Solemne que els seus avantpassats del segle XVII van fer públic a la Casa de la Vila el 14 de febrer de 1673 pel que prometien celebrar nou dies de festa, en tot temps i de sis en sis anys, per a donar gràcies a la Nostra Senyora la Verge de Vallivana pels favors rebuts. És el Sexenni, una cita que marca la vida en aquesta xicoteta ciutat.
La silueta de la ciutat de Morella, amb el seu skyline que poc ha canviat des de la prehistòria, presideix majestuosament la comarca dels Ports, a l’interior de la província de Castelló, al nord de la Comunitat Valenciana. Una illa de pedra que flota envoltada de muralles.
Cada sis anys els Torneros, els joves Llauradors, els xiquets dels Arts i Oficis, els Teixidors i les Gitanetes ixen pels carrers lluint peculiars indumentàries amb segles d’història i ballant contents per poder, una vegada mės, continuar amb el vot solemne que els morellans del 1673 van fer-li a la patrona.
El vot sexennal ės un compromís amb el cel. Una plaga de pesta assolava la població i, plens de fe, els morellans decidiren buscar ajut diví en la patrona. Un vot amb el qual es prometien unes festes cada sis anys a la marededéu de Vallivana a canvi de curar als malats. El miracle del segle disset ha esdevingut la festa d’avui en dia. Nou dies en que Morella agraeix, més de tres segles després -i que s’han vingut celebrant de forma pràcticament ininterrompuda-, que Vallivana canviara el fatal destí de la localitat,
A mitjans d’agost, i a peu, es recorren els 50 quilòmetres que separen a Morella del santuari de Vallivana. Es baixa amb fe per tal de pujar la imatge mariana que protagonitza l’etern agraïment. La història renaix i, com es va fer més de tres-cents anys abans, Maria de Vallivana torna per a seguir cuidant dels seus fills.
Tot el poble, fins i tot aquells més descreguts, la esperen. Música, danses, indumentàries medievals i quadres costumistes recorreran els carrers engalanats. Uns adorns que només es saben fer dintre de les muralles i que estan basats en el paper. Preparar-ho costa un any de feina diària.
No hi ha casa que no treballe per al Sexenni. Cada vesprada i cada nit els veïns, agrupats per carrers, van a treballar el paper amb una tècnica genuïnament morellana creada dintre de les muralles. El que resultarà d’aquesta feina són impressionants tapissos de paper arrissat que guarniran els carrers per on ha de passar la marededéu de Vallivana.
Un treball que ja s’assaja un any abans en L’Anunci. Eixe dia es proclama als quatre vents que Morella es posa a treballar de valent per amanir el Sexenni de l’any següent. Però abans de la feina, es produeix un esclat de festa on tot és de paper.
Es tracta d’una artesania que ha sobreviscut a través del temps i que cada sis anys menté i renova la històric col.lectiva.
Les Festes Sexennals conserven tota la seua essència i la organització medieval. Si bé el treball de doblar, tallar, arrissar i entapissar es fa des dels veïns de cadascún dels carrers, la resta de la festa s’organitza per gremis. Són ells els que aporten els diferents elements del retaule. Danses de ritme content organitzades per la Vila, els artesans, els agricultors i ramaders, els comerciants o també els més recents, com els joves, els majors o els morellans que no viuen a la ciutat.
Els xiquets i xiquetes llauradors, amb coloristes gal.les i passos de ball cargolats. Les Gitanetes, plenes de gràcia, i que ballen en cercles entrellaçant cintes de colors. Els xiquets que escenifiquen vells oficis i artesanies, que porten les seues eines característiques. Els menuts teixidors, que vesteixen i desvesteixen revivint un dels oficis amb major tradició a Morella. La Corroquina, que “està mala i que el corroquí no la vol”, un ball típic morellà que resorbueix pel Sexenni.
El Carro Triomfant, amb la llum dels innocents àngels. Les Miraverges, que representen les onze mil màrtirs de Colònia. Les Santes i màrtirs, amb les palmes a la mà. Les Heroïnes bíbliques, que representen històries femenines de la Bíblia, amb la Reina Esther com a protagonista.
I els Torneros. La més espectacular i difícil de les danses, reservada per als joves que acaben de fer -o que faran en poc- els 18 anys. Amb una indumentària de record florentí desfilen, ballen i salten vells passos d’origen medieval.
L’alegria per la salut que va portar Vallivana a Morella es completa amb les cabrioles dels Volantins, els versos del Sant Miquel que ix de la taronja o els conventets de monges i frares que demanen perretes per a seguir cantant l’Ave Mari Stela.
Nou dies que es repeteixen cada sis anys des del segle disset i que marquen el transcórrer i les il·lusions d’un poble marcat pel cicle sexennal.
Unes festes que atrapen a morellans i visitants i que intensifiquen la indescriptible bellessa de Morella. Un lloc on la història es sent en cada pedra. En els carrers, cases i palaus. En l’església, centre dels seus monuments. En les muralles i el castell.
I sobretot, la història, el passat i el futur que s’entreveu en el cor de la seua gent.