L’Onso no va faltar a la seua cita anual al poble de La Mata donant la benvinguda a la recentment estrenada primavera. Els carrers del poble de La Mata van reviure el dissabte l’antiga tradició de l’entrada d’aquest estrany ésser. Quasi entrada la nit, els caçadors baixaven de la muntanya al poble presumin de la seva peça. L’Onso es va despertar de la seva hibernació, i encara mig adormissat va ser pressa fàcil per als veïns que el portarien al poble ben nugat. Abans de l’eixida, els participants perfilarien tots els detalls d’esta curiosa representació teatral que enguany recuperaria la gàbia per intentar controlar a la criatura.

La festa de l’Onso va implicar de nou veïns i visitants que es van citar a la Mata per gaudir d’una tradició que es va recuperar fa sis anys després de més de quaranta sense fer-se. L’espectacle l’obririen el joglar i el caçador que explicarien a la plaça del poble la història d’este peculiar ós que anuncia la primavera.

Coincidint amb el so d’una traca, emulant tirs d’escopeta, aplegava al centre del municipi l’Onso. Amb les mans plenes de grassa, intentava arrimar-se a la gent per deixar la seva empremta en el cos dels assistents. A més d’intentar-se enfilar per on podia per a fugir, i les esquelles mentre no paraven de sonar. Fins i tot a un dels balcons amb l’ajut d’un gran tronc. Vestit amb roba de sac i pells de xais com també mana la tradició, i amb la cara i les mans plenes de grassa amb la que taca a tot el que troba, l’Onso s’encarregarà de nou d’espantar a la gent que l’admira sorpresa sobretot per la seua lletjor. Un onso que, com sempre, no va poder fer res per a evitar que el capturaren. Això sí, amb molta fam com va demostrar a les parades a les bodegues.

Una vegada més, les diableres, el caçador i el pastor van ser les figures inevitables que s’encarregaven de portar l’estrany ésser fins a La Mata. El caçador és qui precisament mentre fa la seua feina a la muntanya es troba amb este estrany ésser i l’atrapa per poder mostrar a tot el món tant la troballa com la tranquil·litat de saber que ja no farà maleses pel monte, així com el pastor que intenta que l’onso no faigue maleses pel poble i el té més o menys controlat. Els altres membres de la comitiva de l’Onso també van complir bé la seua feina, amb major facilitat gràcies a una gàbia de grans dimensions.

La festa estava servida i els veïns van contribuir a donar-li més ambient traient les seves bodegues al carrer i convidant tots els assistents amb molt de menjar i beguda. A llocs com Bielsa, al Baix Aragó, l’arribada de l’onso suposa un dels carnestoltes més especials de la temporada, mentre que a La Mata serveix per saber que potser el gran fred comença a passar i els veïns poden eixir al carrer per gaudir de la festa de l’Onso i la volta per les bodegues.